dissabte, 4 d’abril de 2015

Trobada amb les YPJ a Kobane (mitjans de Febrer)

Aquesta entrevista ha sigut enviada per una persona que es troba de viatge per Rojava i ens va enviant informació, des de aquí volem agrair la seva feina i la seva dedicació.


FOREIGN201409221720000102847695501


Després de varis dies de espera a Kobane, finalment, es creen les condicions per trobar-nos amb les dones combatents, en lluita contra el Isis. Entrem a la seva "casa", a la seva base de operacions - el lloc on comparteixen emocions i organitzen les batalles. Presents amb nosaltres dos traductors. Ens reben en una petita habitació amb estufa, amb imatges per les parets de màrtirs dones i homes. Ens preguntem: "Qui es?" - indicant un pòster de un combatent amb rostre de dona. Una YPJ respon "es una de les nostres màrtirs, de fa ja alguns anys". Ens asseiem en cercle en un terra cobert per catifes i acomodat per matalassos i coixins, comencem a parlar.
Inicialment hi han cinc dones. Tres de elles mes eloqüents, de la que es quedaran dos fins al final de la trobada.

Les següents son les preguntes que vam fer, amb les respostes de les dones. No em adjuntat ni vídeos ni gravacions de veu: per qüestions de seguretat, les dones han preferit no ser gravades ni en imatge ni en veu. Així pues, mes enllà de la nostre memòria, el testimoni escrit es el que queda de aquesta reunió - amb la esperança de que es pugui mostrar, almenys en una petita part, el poder de aquesta curta però intensa experiència:




Perquè vas prendre la decisió de entrar a les YPJ?


- "Perquè les dones estan patint. Veiem el patiment de les dones, no només aquí, sinó també en els vostres paisos. Nosaltres lluitem per totes les dones del mon".

-"Jo, en particular, vaig nàixer a Alemanya, he estat viatjant per Europa, i un de aquests paisos vaig estar uns dies a presó per motius polítics. Llavors vaig decidir vindre aquí al Kurdistan, i així o van fer les meves amigues després de mi. He llegit escrits de Öcalan, i això m'ha fet tindre una visió mes amplia i global".

Perquè vas vindre al Kurdistan?


-"Per que vull la revolució"

Que enteneu per revolució i perquè penses que al Kurdistan es especialment significatiu des de aquest punt de vista?


- "Coneixeu potser algun altre moviment en el mon que lluiti per la llibertat del poble kurd?"

I la teva família? Com va rebre aquesta decisió?


- "Tinc 28 anys. Lluito des de fa 7 anys. Ara les meves amigues i amics de aquí son la meva família i junts lluitem per la alliberació del poble kurd."

- "En aquest moment no tinc contacte amb la meva família de Alemanya. Però quan vaig prendre aquesta decisió la van acceptar, perquè era una decisió per a totes les dones i per a la humanitat que esta patint."

Hi ha dones que no siguin de Kobane en les YPJ, en aquests moments?


- "Entre les combatents hi ha dones de tota Europa: Alemanya, Anglaterra, Itàlia, etc. Inclòs des de Colòmbia, però en aquests moments no estan lluitant a Kobane, sinó que estan en altres cantons."


 FOREIGN201409221720000099333524969


Com has conegut a les YPJ?


-"Quan la revolució va començar a Rojava, em vaig assabentar de aquesta part especial del moviment. Aquesta part està present en tot el moviment kurd.

Que opines de les relacions lèsbiques? Com vius el fet de no poder tenir relacions? (nota: entre els grups guerrilles, segons ells, no es permeten relacions de amor per motius de concentració durant el combat. Fora dels grups guerrilles, les relacions de amor son ben acceptades i recolzades)


-"Si decideixes entrar a les YPJ, decideixes també abandonar les teves relacions personals de amor. Les relacions lèsbiques son també relacions de amor. Si estimes a la persona amb la que estàs, pots decidir també deixar-la per amor a tota la humanitat, per amor cap a totes les persones i pobles oprimits. Aquesta es la part militar del moviment. Si decideixes lluitar, es impossible fer-ho mentre pensis: Que farà aquesta persona que estimo si jo moro? Per aquesta mateixa raó, la majoria de nosaltres decideix també no tenir fills."

Segons vosaltres, perquè creieu que entre les persones que actualment estan lluitant al Kurdistan hi ha mes YPJ (dones) que YPG (homes)?


- "Entre les dones hi ha el sentiment maternal. Veure patir a les nenes i nens del tot el mon ens fa mes fortes i valentes, a diferencia dels homes, que no tenen aquest instint específic.

Alguna vegada has tingut dubtes sobre el desig de ser mare?


- "No. Nosaltres no hem perdut mai el desig de ser mares, però aquesta maternitat, aquest amor, es cap tots els nens, cap a la humanitat.
Mai a passat que una YPJ canvies de opinió, i volgués sortir del moviment per a tenir fills. Avui dia, les dones del Kurdistan estan escrivint la historia, i es important fer preguntes sobre això."

En que penseu quan esteu lluitant a primera fila del front juntament amb els homes?


- "A primera línia del front no lluitem solament contra el enemic, sinó també contra la dominació del home sobre la dona i contra el capitalisme. Per estem junts amb les YPG, i si hi ha malentesos, es resolen desprès a les assembles, tan bon punt hi hagi oportunitat per a fer-les."

Teniu present que això que esteu fent es un impuls per al moviment femení en tot el mon?


- "Per suposat."

k3

Ens podeu explicar alguna anècdota de les vostres vides de combatents a primera línia del front?


- "Es difícil de expressar el nostre esperit quan estem al front. No volem matar a la gent. Però mentres lluiten, sabem el que fan els daesh (ISIS): ells maten sense raó. Nosaltres lluitem per la humanitat. Sabem que si no els matem a ells, ells ens mataran. Però el moment de la batalla no es pot descriure amb paraules, només estan allà es pot entendre realment el que es sent. Coneixes la historia de les quatre papallones? Quatre papallones volaven al voltant del foc, la primera, des de la llunyania, descobreix que el foc produeix llum, i va tornar amb les seves companyes a explicar-ho. La segona, intrigada i atreta per la llum, es va apropar encara mes i va descobrir que el foc donava calor, i també o va explicar a les demes. La tercera papallona volia descobrir encara mes, i es va apropar tan que el foc la va cremar una mica. Immediatament ho va explicar a les demes. La quarta, volia comprendre plenament el esperit del foc, es va apropar tan, que va morir abrasada per les flames."

Alguna vegada has parlat amb el enemic durant el combat?


- "No. Però alguna vegada ha passat que els daesh ens han fet radio-transmissions tractant de deprimir-nos psicologicament. Per exemple, fingint haver capturat a una companya nostre i descrivint com abusaven de ella i la torturaven. La nostre resposta va ser: "Perdreu." Normalment, desprès de això aconseguirem matar-los.

Has vist als daesh visiblement drogats?


- "Si, sabem que prenen extasiïs, ademes, a primera línia del front, sovint els hem vist injectar-se substancies en vena als braços, de les que desconeixem que son. La textura dels seus cossos, una vegada morts, es tornen com de plàstic. Durant el combat, es necessari colpejar-los varies vegades al cos, inclòs varies vegades també al cap per a matar-los. Per el general, els seus cossos es descomponent molt mes lentament.

(Parem de parlar, es la hora del menjar i algunes de elles han cuinat per a tots. Així que mengem junts i després seguim amb la conversació)

Que opines de la situació política i social a Europa? Creus que es possible un moviment igual de fort allí també?


- "Europa esta passant per algo molt complex. Es urgent que inclòs allí sorgeixi un moviment igualment fort, però no sera mai igual que al kurd. Cada moviment necessita furgar i descobrir la seva pròpia i especifica identitat."

Llavors, una de elles fa una pregunta: - "Creus que en aquest moment les dones de Itàlia o en Europa son lliures?

- No.


- "Així pues, es urgent i necessari que les dones despertin en tot el mon. El patriarcat, històricament ha estat, i encara avui, la opressió dels homes sobre les dones. Això reforça el sistema capitalista. Per tant, un moviment contra el patriarcat es fort si en el moment de la lluita son les dones qui estan al front. Ens hem de preguntar alguna vegada perquè mai ha hagut dones individuals al cap de un moviment o una revolució? Perquè cada vegada que això passava, el poder les reprimia. Per aquesta raó, es important estudiar i conèixer la historia de la humanitat i de les dones, per exemple, Rosa de Luxemburg...

Per poder fer un moviment fort i sempre capaç de ser millorat, es necessita la practica de la autocrítica; criticar, autocríticar-se, i escoltar i acceptar les critiques, es fonamental per a construir relacions igualitàries i superar els problemes que sorgeixen. Rebre una critica no a de despertar ira. Durant la critica i la autocrítica reconec als meus amics i això m'ajuda a ser una persona cada vegada millor, així a poc a poc vaig eliminant el meu ego interior i personal, un ego present en tots nosaltres que ens impedeix entendre i escoltar als demes.

I en tot això, els homes que han de fer?


- "Si el moviment es fort i es una revolució anti-patriarcal, els homes han de ser conscients i donar suport al moviment femení. Es millor no creure cegament en la existència de una revolució solament perquè algú o digui, sinó anar al lloc a on esta succeint i veure-ho de primera ma. Així com no existeix victòria ni revolució sense sofriment."

Alguna vegada has estimant a un home?


- "He tingut varies relacions quan era mes jove, però ninguna responia als meus sentiments mes profunds, fins que vaig decidir abandonar tot això i començar a lluitar. En moltes maneres, el capitalisme ens allunya de ser verdaderament nosaltres mateixos. Inclòs portar accessoris o piercings, o canviar el color del pel, es un mètode de allunyar-se de el que som, perquè si no haguessin fabriques que produeixen els productes de maquillatge, no sentiríem aquests tipus de necessitat."

Però a vegades, un estil estrany pot representar, en certs contextes, una ruptura dels esquemes preestablerts, de formes de imatge dominant.


- "Si, som conscients de això. També hi ha cultures ancestrals com la dels aborigens, que solen decorar el seu propi cos amb diversos objectes, metalls o tatuatges. Aquestes cultures tenen un fort vincle amb la terra i amb la natura, viuen en harmonia amb ela: "amb" i no "en contra". Parlant dels aborigens australians, el president de Austràlia va fer una crida per la protecció de aquesta població aborigen i del seu perill de extinció. El capitalisme la esta destruint poc a poc."

Segons vosaltres, es pot sortir del sistema capitalista en un context urbà?


- "No, es necessari tornar a prendre contacte amb la naturalesa, així pues es necessari sortir de les ciutats, prendre-les només com a punts de trobada si així es necessari. Però es encara mes necessari anar a llocs en la natura."

father-and-daughter

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada