Lluitem contra el feixisme que encarna l'Estat Islàmic

Noticia en castellano

La guerra a Síria i a l'Iraq ha atret a milers de combatents estrangers —europeus en un nombre significatiu— però la brutalitat de l'Estat Islàmic (EI) està galvanitzant un cert suport estranger entorn dels grups que lluiten contra ell, especialment els kurds. Els qui combaten al jihadisme han començat així mateix a rebre voluntaris de l'exterior —també espanyols— si bé en un flux molt menor que el que ha engrossit les files de l'organització jihadista dirigida per Abu Bakr al Bagdadi.

El grup de brigadistes espanyols —pertanyent a Reconstrucció Comunista, una escissió de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya— va arribar a Síria a inicis d'any i, integrat en un batalló compost per membres de diferents nacionalitats, va establir la seva base a Serekaniye (Ras al Ayn, en àrab), una ciutat controlada per les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda que ha expulsat al EI de diversos cantons de Síria i s'oposa tant al califat com al règim de Bachar al Rostiu.

Els brigadistes espanyols asseguren que allí van rebre entrenament militar i, durant uns dies, van ser enviats a lluitar al capdavant, un punt corroborat a aquest diari per fonts de la intel·ligència turca i un periodista local.



“Excepte alguns camarades de la nostra organització, ningú sabia que veníem. Però hi ha vegades que cal deixar a un costat la teva pròpia felicitat i fins i tot la felicitat de la gent que més t'importa”, assegura un dels voluntaris espanyols, que es fa anomenar Paco Arcadio, en una de les diverses entrevistes telefòniques mantingudes amb aquest diari durant les últimes setmanes.

El combatent declina confirmar quants integren la «delegació» espanyola per “raons de seguretat” i només reconeix la presència de dues persones, encara que la font d'intel·ligència esmentada creu que el nombre és major.

Els motius que han empès a aquests joves a prendre les armes per combatre a l'Estat Islàmic són el que denominen el «internacionalisme proletari» i donar suport a la lluita “revolucionària” de les forces kurdes: «No és una lluita contra l'islam, sinó per la convivència entre diferents cultures, i no només a favor dels kurds, sinó de tota la humanitat. No podem caure en el simplisme de dir que això és culpa de l'islam i promoure així moviments racistes i xenòfobs. Nosaltres no lluitem contra els musulmans, lluitem contra el feixisme que encarna l'Estat Islàmic, com es va lluitar a Espanya en 1936 o en Stalingrad en 1943».

La situació a Serekaniye (Síria) no era excessivament complicada, però ara el batalló de brigadistes ha passat a paraules majors. Fa un mes, la direcció de la milícia kurda YPG va decidir destinar als combatents estrangers al capdavant de Sinjar (l'Iraq), a l'altre costat de la frontera que el EI i la guerra han esborrat.

Sinjar és un dels punts calents de l'ofensiva contra el EI després que el passat estiu anés arrasada pels jihadistes, que van matar a centenars de veïns —la majoria kurds de religió yazidí— i van provocar un gran èxode. A Sinjar hi ha moviment de tropes, afirma Arcadio, mentre a l'altre costat del telèfon se senten trets i explosions. L'espanyol assegura haver participat ell mateix en operacions de fustigació a l'Estat Islàmic, per exemple l'última setmana de març, quan al costat d'altres companys diu que va atacar una posició enemiga en un atac en el qual van morir 15 jihadistes.

Reconquerir Sinjar tindria una importància cabdal, ja que així les forces kurdes tallarien una de les principals vies de comunicació entre els territoris que controla el EI a l'Iraq i Síria. No obstant això, les ordres no estan clares, ja que en el camp antijihadista es barregen diverses organitzacions: a més de les YPG, hi ha milícies yazidíes i cristianes, i militants de grups armats de Turquia, a més de les tropes peshmerga del Govern kurd de l'Iraq. I els recels entre aquests grups són més que notoris.

Segons el brigadista ara és bon moment per a l'ofensiva doncs «la moral del EI està feta trossos» després d'haver estat expulsat de la ciutat siriana de Kobane o de la iraquiana de Tikrit: “Hem comprovat com en els atacs de les [milícies] YPG, fins i tot tenint ells més i millor armament i sent les YPG inferiors en nombre, el Daesh es retira abandonant als seus companys ferits i l'armament”. L'Institut per a l'Estudi de la Guerra, amb seu a Washington, comparteix aquesta visió i considera que els últims atacs del EI a països com Iemen o Líbia estan destinats a «contrarestar la percepció del seu declivi a l'Iraq».

En les últimes setmanes un australià i un britànic han mort en les files de les milícies kurdes. Però Arcadio assumeix els riscos: «Combatrem fins que només ens quedi una bala en el carregador, la que impedirà que ens capturin amb vida. No anem a donar [al EI] el plaer d'executar-nos en públic».

Els problemes legals dels forans

La detenció, el febrer passat, de vuit espanyols que presumptament es van integrar en les milícies prorrusas d'Ucraïna, va obrir un debat sobre la situació legal dels combatents nacionals en conflictes estrangers.
El brigadista Paco Arcadio i els seus companys saben que ells mateixos podrien tenir problemes legals si tornen a Espanya després de combatre a Síria i l'Iraq per lo que voldrien que el Govern espanyol es comprometés al fet que «ningú que s'uneixi a les [milícies kurdes] YPG sofreixi cap repressió per part de l'Estat». «Amb anar a una manifestació a París no es derrota al Daesh [denominació de l'Estat Islàmic en àrab], ja és hora que el Govern actuï i sigui conseqüent amb el que diu», justifica Arcadio.
Existeix un precedent: la Fiscalia d'Holanda, després de conèixer-se el cas dels integrants d'un club de moters neerlandès enrolats en les milícies kurdes, va assegurar que no perseguirà judicialment als ciutadans del seu país que combaten a l'Estat Islàmic.