Article
extret del bloc:
http://unpadre.wordpress.com/2014/11/09/carta-de-la-activista-kurda-asesinada-cuando-entraba-en-kobane/
Dijous passat, l'exèrcit turc va assassinar a la
jove Kader Ortakaya, de 28 anys, mentre
intentava creuar la frontera pel
que sembla unir-se a les tropes i civils kurds que lluiten a la
ciutat de Kobanê contra els
jihadistes de l'IS.
Aquesta
és la carta que Ortakaya havia preparat per a la
seva família, d'acord amb la
informació facilitada
per l'agència de notícies Dicle. La traducció és meva, així que
disculpeu els errors.
Benvolguda família:
Estic a Kobanê. Aquesta guerra
no és només una
guerra de la gent de Kobanê, és la guerra de
tots nosaltres. M’uneixo a
aquesta lluita per
la meva estimada família i per la humanitat.
Si fallem avui
i no veiem aquesta
guerra com una cosa nostra, estarem
sols quan les
bombes caiguin el
dia de demà sobre les nostres
pròpies cases. Guanyar
aquesta guerra significarà la victòria de tots els
pobres i els
explotats. Seré més
útil si m'uneixo
a aquesta guerra, millor que convertir-me en una simple treballadora d'oficina. Segurament us enfadareu amb mi i us posareu tristos, però
tard o d'hora entendreu
que he fet el correcte.
Desitjo que totes les persones puguin viure lliurement
i en igualtat. No
vull que ningú pugui ser explotat
durant tota la seva vida només per tenir un tros de pa
i un sostre. Perquè
aquests desitjos es facin realitat, una ha de lluitar i lluitar.
Tornaré quan la guerra
hagi acabat i Kobanê s'hagi recuperat.
Quan torni, si us plau doneu la benvinguda als meus amics
també. Si us plau, no tracteu de trobar-me.
És impossible fer-ho. Una de les principals raons
per les que estic escrivint aquest correu
electrònic és perquè no vull que
feu esforços per trobar-me i patiu per això.
Si em passa alguna cosa, us asseguro que sereu
informats.
Si no voleu que
sigui empresonada i torturada a la presó, si
us plau, no aneu a la policia o qualsevol altra
institució estatal. Si ho féssiu, jo, vosaltres i
tots els meus amics acabaríeu patint. No els
hi digueu que m'he anat a Kobanê ni tan sols
als nostres parents, perquè no m’empresonin quan
torni. Trenqueu aquesta
nota després de llegir-la.
Si voleu fer
alguna cosa per mi, recolzeu
la meva lluita. Heu estat en silenci davant de tots els errors de
l'Estat. Digueu que ja n'hi ha prou que es
mati a gent als carrers, que se'ls llancin
bombes de gas, que
siguin bombardejats com va passar
en Roboski. Si
seguís vivint amb
vosaltres seguiria assistint a les manifestacions
i a les activitats de les associacions.
Us encomano la
meva lluita fins que jo torni.
Una abraçada a tots, a la meva mare, el meu pare i a Ada, Deniz, Zelal
ja Mahir, que
està a punt de néixer. La meva salutació més
especial és per al meu germà Kadri. Ell actuarà
com li convingui. Una abraçada a tots amb tots el meu sentiment revolucionari.
El telèfon va ser un regal del meu germà. Hi ha fotos nostres en ell. Us
envio la meva targeta d'estudiant
per a la meva mare. Perquè pugui comprar la seva medicina fins que jo
torni.
